Logo Confraria
La Veu de la Patrona
NÚMERO 1
SEGLARS IL·LUSTRES
Confrare Matheu

TRISAGI EN FAVOR DE MORAL.ES, EL DEL CUARTELILLO

Seglar Il·lustre


De tots els armats --i arnats-- d'uniforme del reialme que, de tant en tant, van a parar al cercle d'aspirant a benemèrit, cap no és més interessant ni més elusiu que en Moral.es; això és, Moral-punt-e-essa. Net de néts de l'ubèrrim hort --i host-- Duque de Ahumada, aquest obsequi celestial, que no ens mereixem, regeix els destins del Grupo de Delincuencia Informática de la Unidad  Central Operativa de la Guardia Civil --cuartelillo digital, pel amics-- des de fa més de dos anys, tota una eternitat bítica per nosaltres.

Tan elusiu és que, a hores d'ara, encara no hem esbrinat el seu grau d'enregimentació.  Dotat, tanmateix, de natura d'energia, passió i sentit d'organització fora mida, apostam que, tal com broda cada escat-i-mat bític en què hi pren part, ben prest arribarà a cibergeneral.  Amb el to bigarrat i tendre que pot mostrar una pastera de cereus peruvianus travessant una tenda plena de banyistes, Moral.es va trencant, tira a tira, tots els motlles de la impersonalitat essencial de què fan gala els axarolats del seu ofici, clonats en el setial de Valdemoro a base de models analògics buits, esventats per dins, que, de tant viure al cor glaçat de la raó d'Estat hispànic o bé al remolí del mercadeig politicofinancer, han perdut la seva substància de catòliques persones i, fins i tot, el domini «.es» de la seva primera empremta digital.

Una aureola de misteri envolta, tanmateix, la seva més pucetera infància.  No sabem si llegia els tebeos de «El guerrero del antifaz» ni si li agradava Vittorio de Sica vestit de carabinieri.  Tenim indicis, però, que els seus pares el deixaven ser seguidor de la sèrie televisiva «Manix».  Si nosaltres admiràvem d'aquest detectiu catòdic amb accent de Puerto Rico la seva esclaridora manera d'esbrinar els casos més caòtics i gropelluts; al nostre seglar il·lustre, en canvi, ben segur que ja li ruflava pel nas que, sense aquella computadora de tres pisos i targes foradades, Mànix era, simplement, un bluf.  Un home com en Moral.es, nascut per trencar motllures, ja de menudet ha de covar aquell bri protoépic que més tard el farà destacar part damunt els netzicens més vulgars.  La Veu de la Patrona, sense pressa ni fressa, llànties tròniques lluent i pewebers cremant, està en disposició de revelar l'autèntica i sacra intrahistòria del Moral.es postpúber.

Era una jornada juvenil i febrosa al bell mig de les Espanyes polsegoses.  Santa Tecla, tot veient-lo suós i dubitatiu, cabells esclarissats i despentinats, pòmuls de ciment de Portland i ulls blaus terribles sotgant l'incert Enllà, li ret magistralment compte de l'existència de Déu nostre Senyor i li demostra --amb proves irrefutables-- que tot ell és alhora U i Tri... corni.  Dir «Eureka!» i atorgar, en un dir Jesús, ala i cofa xarolada als seus cabells esclarissats, va ser també tot U i seguit  ¿Delusió opticotàctil? ¿Ofuscació momentània de la percepció? ¿Sánchez Dragó que màgicament passava per allà?  Nooo!  Poders al·lucinatoris d'uns protobits miraculosos de nostra Santa.  Si trobau que exageram heu de pensar i creure que en el cas del nostre cabdill popular, com en altres èpoques amb D. Pelayo o Mío Cid, la llegenda és sagrada i ni nosaltres hem gosat pervertir-la.

No sabem --repetim, tan gran és la seva habilitat per passar desapercebut-- si en els seus primers anys d'uniforme ajudava a ajudar tots els altres components de la guàrdia civil a tota mena d'exercicis i distraccions, o si va trobar la vida a l'aire lliure excessivament repetitiva i estibada de formigues.  Sí sabem, tanmateix, que ben prest ja el vàrem ullprendre escrutant d'uniforme el cel catòdic nocturn, ben a la vora d'un altre seglar il·lustre, Tico Medina, mentres canonitzaven que biteig, pederasteig i hackeig són tres cares de la mateixa moneda.  La Veu de la Patrona lluitarà sense desmai perquè les indelebles marques espirituals que aquests dos prohoms varen tatuar als cor dels nostres confrares no siguin jamai esborrades.

El nostre inestroncable esperit bitòman s'omplí de fervor i d'emoció, tot veient-los encarnar la moralitat d'un món històric que repeteix, amb sinergia finisecular, el que fou vida genuïna i gloriosa en temps passats.  Llàstima tanmateix d'una petita diferència.  En temps d'Ahumada totcristo que es desmandava passava de l'heterodòxia més freda a la combustió del foc «Todo por la patria» en un dir Jesús i amén.  En canvi, avui no hi ha, en rigor, actes socialment sacres o socialment profans.  Engrajolar el Drake d'Infovia, l'irredent criptoterrorista o el dissipador bític, en general, requereix esmerçar temps i energies i per esmerçar totes dues coses, a més, cal tenir-les, i estar disposat a destinar-les a aquest fi.  I no tothom pot seguir el trepidant ritme dels nostres seglars il·lustres.

Per això comprenem molt bé que, enmig d'una cridòria hispànica massa sovint esbitadissa, en Moral.es estigui sempre a l'aguait amb els ullalls ben esmolats.  No obstant això, volem des d'aquí desmentir una apòcrifa història relatada per la llibertina agència France Press en els seus escandalls «pour l'Espagne et le Marroc».  En un rampell peripatètic davant els futurs benemèrits que s'eduquen i s'enregimenten a Valdemoro, cansat que la moral reposi només en llibres i fen honor al seu nom, el nostre heroi va encoratjar de boicotejar i sabotejar anònimament els pewebters dels bascs irredents --etarres, criptoetarres i amics dels amics d'aquests-- hostejats a la resta del món lliure a base d'atacs trònics i demés megapindolades adjuncions.  Res de tot això tanmateix és cert i a posar un ciri a Santa Tecla, a manera d'ex-vot, enviam als incrèduls.

La pregunta que, des de feia molt de temps, torbava seriosament els seus superiors admonitors, era si aquest eminent guardià de bits tenia un vertader esperit de geni i estava estenent les ales vers la llum, o era sols un jove ja granat i amb empenta que es figurava saber capturar l'ànima criminal que hi ha entre l'sniffer de la cantonada i el vol de les oronetes.  Hi havia el perill, sempre imminent, que el nostre benemèrit seglar fos una personalitat d'aquelles de greix ibèric confortable i que, sense ni tan sols sospitar-ne la importància, els bits l'hi fessin una rebuda aspra.  No tothom està fet per trempar amanides windows i netejar-les de bugs.  I tot i que alguna cosa del nom del nostre heroi fa pensar en els primers llibres de la Bíblia i en el pa integral de Word, una mena de pudor natural sempre l'ha forçat a resistir els superlatius pel que fa a les seves accions en acte de servei. Circumstàncies, aquestes, que feien que els sagaços directors generals no gosessin madurar els futurs judicis sobre en Moral.es ni massa de pressa ni massa irrevocablement.

Passaven els mesos i el nostre prohom començava a estar-ne tip d'un mester massa rutinari i no gaire abellidor.  El crim amb navalla analògica fa sumar pocs punts per a l'entrada al cel de la bitícia.  Com la ironia perversa que envia invàlids decrèpits a donar la volta al món amb penes i treballs i tanca panteres en gàbies petites, passejava amunt i avall de la caserna com si es tractés d'un bucle en la processó de la Bona Mort, amb l'únic consol del batec, bític i vital, de Santa Tecla.  Hi ha policies, però, que vénen al món per emplenar impresos per triplicat i altres per fer tremolar la hackhampa internacional.  Tan bon punt el nostre home va veure l'oportunitat, a la fi!, de fer una redada dins els rostolls del hackeig hispànic, no la va voler perdre.

Es donava el cas que feia poc uns enllustrabits havien entrat en el mateix rovell del pewebter del Parlament espanyol.  Tot i que aquesta institució va viure l'afer amb la mateixa indiferència estoica amb què un esquimal podria acceptar una nova tempesta de neu durant l'hivern àrtic, el nostre heroi va citar, fins i tot, l'FBIScotland Yard per tal de demostrar que la seguretat del món lliure depenia d'un fil.  D'aquell fil.  No hem de cometre l'error, deia als seus superiors, de no fer cas de la presència d'uns facinerosos en el nostre flanc més proper.  Això dóna idea, més que res, que la clarividència del nostre benemèrit no és només una força humana provincial i providencial, sinó còsmica.

Amb l'ajuda d'una mena de filisteu que desprotica contra els vicis bítics del seu temps i llavors s'hi dedica --no hi ha com saber aprofitar l'impuls de l'enemic--, tots els moviments hackhispànics són espiats, bit per randa.  El cor d'en Moral.es tremolava més que les ales d'un canari.  Com que la cua autèntica del diable es rosega per tots els caus de les Espanyes i fins i tot més enllà, l'operació i posterior Takedown assolí un èxit transatlàntic, rotund i inqüestionable talment un Ximomura caçant Mitnicks a cop de mouse.  La pujada d'adrenalina fou semblant a la que experimenta un gat caçador de rates quan contempla els exercicis de gimnàstica sueca que fa un ratolí que ha caigut en una trampa ben parada.  El resultat de tot plegat fou un parell d'estudiants d'informàtica, un virciat professor i un programador confós per l'Altavista amb el nom d'un programa.  Tots detinguts manilla en mà, sense cap mena de concessió, no fos que engegassin el mòbil i paralitzessin els satèl·lits.

No cal ni dir que, com l'acció s'escaigué en plena Pasqua, la cosa s'inflà de cucurulles mediàtiques, de plats de cendra expiatòria i de trompetes militars i, això sí, Moral.es aparagué no sabem si com un pantera que ha acabat la gana o com un hàbil aparadorista en el comerç de la pròpia personalitat.  Amb l'estranya sensació, també, que de vegades les rodes de premsa només serveixen per enfonsar els projectes, atès que sortí a rotllo el nom d'un IP afectat, la qual cosa era una lletra de convit a la hackrevenja.  Arribat a aquest punt, si hom comença a provocar qui és més aviat indomable, adquireix una responsabilitat temible i en pot sortir fet un eccehomo.

Llàstima, però, que pels nostres jutges tots aquells pirates que havien de fer tremolar el món lliure semblassin angelets amb nintendos i el sabre acusatori bític d'en Moral.es es fongués com una neula de Nadal.  A vegades, davant els manifassers jutges analògics, passen aquestes coses. Les excursions formals de la justícia no donen rellevància a certs detalls i el suport acusatori, si se sostè damunt un pont imaginari per sobre el submon de la femta bítica, pot caure com un castell de cartes.

Igual que una esquena de dofí enmig d'un temporal --com ara el relatat més amunt-- donam per fet que el nostre seglar il·lustre, imperturbable, mai s'ofegarà.  Anirà navegant, capítol a capítol, tot envestint les onades pelàgiques dels Calígules bítics del segle XXI.  Inspirat i amarat de devoció cap a nostra ferventíssima Santa Tecla, sabem que ho farà d'una manera tant solemne que anirem --amb l'ajuda de tots vostès, impagables devots-- consagrant les futures gestes que el Destí li té reservat.  Ho farem, trisagi a trisagi, en un llibre d'observances immemorial per tal de donar llum a qui no hi veu i PGP a qui ho ha de mester.  

Nota.--  Que consti que, si sembla cert, és inventat.  Si sembla inventat, és possible.  I, si sembla possible, és cert, amb algunes excepcions.  Constat queda.


L'humil confrare :/\/\teu, de pròpia mà, clica

TORNAR